La veritat que la crònica va una mica tard, però és que el blog és nou i entre pensar com fer-ho, una mica de disseny i tot no he tingut temps per fer la meva crònica de la meva primera Behobia.
La meva Behobia va començar just quan acabava l’edició del 2012 i llegia els diferents blogs dels companys Dragons. A mesura que anava llegint les cròniques èpiques a causa del mal temps, les aventures, les vivències......interiorment anava creixent el desig de que a la següent edició volia ser-ho i................................ZASKA!!!!
Vaig reservar l’hotel setmanes abans de que s’obrissin les inscripcions (mai ho hagués dit) i el primer dia que vaig poder em vaig inscriure. Ja estava fet..........I’m In.
Desprès va començar el període d’espera i preparació. Sincerament no anava tot lo ben preparat que volia: ni havia competit en curses de mes de 10km i els entrenaments tampoc superaven aquesta distancia. Però amb tot això volia ser a la sortida. Tot el que envolta la cursa és al·lucinant: la ciutat és un marc impressionat, la gent de tota la zona ho dona tot per la cursa, l’organització està a l’alçada d’una cursa de 28.000 corredors.... La cursa va començar amb nervis però a la vegada sense pressió perquè volia gaudir tot el que pogués d’un repte (encara que sabia que al final patiria per fer els 20km). Vaig marcar-me el meu ritme de creuer i xino xano. Tot el recorregut està ple de gent i de famílies que et criden pel teu nom que està marcat al dorsal i encara que sembli una tonteria et dona un punt d’energia. El recorregut és molt variat perquè passes per zones naturals, pobles/ciutats i zona industrial i amb un perfil puja baixa que té el seu punt trencacames. A mi personalment la darrera pujada se’m va fer eterna i em va rebentar per arribar patint els últims km que ja eren plans o baixada.
Amb tot vaig aconseguir el meu objectiu de ser Finisher i a mes acabar per sota de les 2h que era el repte esportiu que m’havia marcat. Al arribar a la meta una gran alegria, compartida amb la família i desitjant ja ara mateix gaudir-ne a l’edició número 50 amb 29.999 persones més.
La meva Behobia va començar just quan acabava l’edició del 2012 i llegia els diferents blogs dels companys Dragons. A mesura que anava llegint les cròniques èpiques a causa del mal temps, les aventures, les vivències......interiorment anava creixent el desig de que a la següent edició volia ser-ho i................................ZASKA!!!!
Vaig reservar l’hotel setmanes abans de que s’obrissin les inscripcions (mai ho hagués dit) i el primer dia que vaig poder em vaig inscriure. Ja estava fet..........I’m In.
Desprès va començar el període d’espera i preparació. Sincerament no anava tot lo ben preparat que volia: ni havia competit en curses de mes de 10km i els entrenaments tampoc superaven aquesta distancia. Però amb tot això volia ser a la sortida. Tot el que envolta la cursa és al·lucinant: la ciutat és un marc impressionat, la gent de tota la zona ho dona tot per la cursa, l’organització està a l’alçada d’una cursa de 28.000 corredors.... La cursa va començar amb nervis però a la vegada sense pressió perquè volia gaudir tot el que pogués d’un repte (encara que sabia que al final patiria per fer els 20km). Vaig marcar-me el meu ritme de creuer i xino xano. Tot el recorregut està ple de gent i de famílies que et criden pel teu nom que està marcat al dorsal i encara que sembli una tonteria et dona un punt d’energia. El recorregut és molt variat perquè passes per zones naturals, pobles/ciutats i zona industrial i amb un perfil puja baixa que té el seu punt trencacames. A mi personalment la darrera pujada se’m va fer eterna i em va rebentar per arribar patint els últims km que ja eren plans o baixada.
Amb tot vaig aconseguir el meu objectiu de ser Finisher i a mes acabar per sota de les 2h que era el repte esportiu que m’havia marcat. Al arribar a la meta una gran alegria, compartida amb la família i desitjant ja ara mateix gaudir-ne a l’edició número 50 amb 29.999 persones més.
The Chemical
